Els 100 llenguatges dels infants. Loris Malaguzzi

Ahir em recordaren aquest escrit que tant m'agrada i el volia compartir amb tots vosaltres:

Però el cent existeix. 
L’ infant és fet de cent.
L’ infant té cent llengües
cent mans
cent pensaments
cent maneres de pensar, de jugar i de parlar
cent, sempre cent maneres d’ escoltar
de sorprendre, 
d’ estimar
cent alegries per cantar i comprendre
cent maneres de descobrir 
cent maneres d’ inventar
cent maneres de somiar.
L’ infant té cent llengües (i encara cent, i cent, i cent)
però li'n roben noranta -nou.
L’ escola i la cultura li separen el cap del cos.
Li diuen:de pensar sense mans 
de fer sense cap
d’ escoltar i de no parlar 
de comprendre sense joia
d’ estimar i sorprendre’s només per Pasqua i per Nadal.
Li diuen:de descobrir el món que ja éxisteixi
 de cent li'n roben noranta - nou.
Li diuen que el joc i la feina,
la realitat i la fantasia,
la ciència i la imaginació,
el cel i la terra,
la raó i els somnis,
són coses que no van plegades. 
Li diuen en definitiva que el cent no éxisteix.
 L’ infant diu:Però el cent existeix.

Loris Malaguzzi